Cap novetat en el mon que un poble dels que han estat conqueridors, si hem de dir-ho bé l'intent d'anorrear un poble, sorgit de l'ànima malaltisa de les classes armades d'esperit imperialistes, sembla no ho és l'existencia del costum d'espoliació i explotació sistèmica dels sanguinaris dominadors que es fan dir colonitzadors, cristianitzadors de la humanitat en ple oxímoron és la contradicció de la seva malura social, capaços d'eliminar 20.000 milions dels paisos del que ni diem Amèrica que es dividien en diferents pobles amb diferentes llengües i costums, destacant el sistema educatiu.
La roïnesa la nula moral (referida la paraula que hi ha moral bona i moral dolenta) essent els que acostumen a quedar-se les riqueses -or i plata- romanent adduits d'una mesquinesa esplendorosa emperò només per ells a l'acumular riqueses fent-se dir cristians, va haver-hi un jesuita que era Frai Bartolome de Las Casas va relatar les maldatsi malvades actes dels robatoris de minerals preciosos, i la matança de vint milions de nadius d'aquella la terra, que més endavant se li va dir Amèrica.
Pot ser que no correspongui, el recordar del que ni diuen catòlics quan el Papa de Roma disposava d'exèrcit, i l'oxímoron -la gran contradicció-, com hi havien els càtars els cristians fidels a la història -o llegenda tan se val- la història escrita de preservar la fe cristiana de manera incòlume, el fet escandalós fou que els exèrcits vaticans van literalment cruspir-se les famílies càtars contradictoris amb els costums d'denriquirse amb luxes del Papa de Roma amb les armes vaticanes eliminaren les a tot el poble càtar.
Referint-me a la realitat que durant tot el segle XXI, situats al dit Principat de Catalunya, en les darreres dues dècades, s'ha solicitat al govern espanyol fer la gestió a favor de la llengua catalana oficial a Europa n'hi ha llengües parlades per poc més de duescents mil parlants que ja ho són. El català amb onze milions de parlants no és oficial a Europa la constant petició feta setze (16) vegades el govern espanyol la denegada. Hòstia i la Real Academia Espanyola de la Lengua, nega la catalanofòbia quan és una realitat demostrada objectivament no saben eixir de la roïnesa moral quan de Catalunya es tracta volen el silenci, recordo la cançó de l'escriptor poeta i cantant valencià Raimon, que diu: “jo vinc d'un silenci molt trist i molt llarg” referint-se a la persecució politica militar de la llengua catalana, valenciana, balear.
L'economia productiva a Europa la genera honradament a F a Rhone-Alpes a Italia la Lombardia a Alemanya a Württemberg i s'ha de saber que la quarta és Catalunya. Els psicòpates existents a l'ens Espanya, volen ignorar-ho i en són d'ignorants és la realitat dels homes d'armes una fase més del Terrorisme d'Estat.
El títol Anorrear un Poble, a més de l'actualitat tanmateix al segle XX, el 1921 a l'autor Àngel Guimerà se li va prohibir l'obra ja publicada “Joan Dalla”, fora una etapa on la divulgació en català va formar el creixement de la llengua i del catalanisme polític.
L'intent d'anorrear el poble català, va proliferar en els 1714-1725, després d'Almansa, Xàtiva les van socarrar, es per això que els valencians tenen la figura de Felipe V, cap per avall i situats a les comunes -vàters-. El 1714 van fer capitular Barcelona, després d'una llarga guerra on l'exèrcit castellà i el francés lluitaven en la guerra d'ocupació que la van batejar de Successió, Carlos d'Habsburg va fugir, Barcelona va agfuantar molt gràcies a l'ajuda i subministrament de menjar i d'armes des de Mallorca i Eivissa.
El convent de Sant Francesc inaugurat per Jaume I, el 1278. La repressió sobre els dirigents militars tinc documentació sobre el general Joan Baptista Basset qie era valencià. A Villarroel fill de Valladolid, que tot i tornar a la seva terra d'origen, pocs mesos després va tornar a Barcelona, per ajudar continuant la lluita contra castellans i francesos. Tots el que havien participat a la guerra i els van poder detenir, foren enviats a l'Alcàsser de Segòvia. Els obligaren fins i tot de parlar entre companys fins a la publicació del Tractat de Pau de 1725.
La crueltat de la guerra va fer que el general Moragues, un cop detingut va ser exhibit lligat a un cavall i passejat per la ciutat. Definitivament va ser degollat i esquarterat i el seu cap ficaaraet a una gàvia per “ejemplo de patriotes”, referint-se als ciutadans de Barcelona. El “animo perverso de todos los catalanes” en aquesta frases quedaren inclosos tots els eclesiàstics. Prohibiren les armes i els ganivets de cuina obligaren lligar-los a les taules s'expresaren clarament “Algunos seran condenados a muerte”. Juan de Lanuza comte de Plasència era octogenari tota la història terriblement dominada d'ideologia militar. Les ordes militars s'executen Ius cogens d'origen llatí a normes de dret imperatiu i d'acord amb la Convenció de Viena, a més de dret obligatori d'obligat compliment i no admetre l'acord en contrari dels estats.
Explico les realitats Juan de Lanuza i Oms, comte de Plasència era President del Braç Militar de Catalunya. Els germans Josep Antoni i Carles Ribera redactaran Els Annals Consulars de la Ciutat de Barcelona, participaren les Juntes de defensa de la ciutat igual que Salvador de Tamarit nomenat sargent major encarregat d'acompanyar la banmdera de Santa Eulàlia.
Amb la clara intenció de controlar miliarment el pais, les autoritats borbòniques planificaren curosament la destrucció de castells i masies susceptibles de ser fortificades. Després dels comtats del Nord i el Principado de Rosas per Felipe V. Una part important eren borrar Barcelona com havien fet amb Xàtiva. Van construir una Ciutadella militar per apuntar cap a Barcelona, d'ença el segle és un racó de la ciutat on hi ha el zo, amb les bèsties corresponent. Foren destruides para què no quede vestigio. Varen destruir banderes, insígnies, campanes mobiliari del Consell de Cent, amb els costums militar que son cruel i tanmateix histriònics van destruir la campana Honorata, per ser la que sonaba per avisar al somatent dels atacs armats. Un instrumento que fue tan escandaloso.
La destrucció d'un avançat estat de dret com ja ho havien fet, a l'Aragó i a València l'any 1707. La posició efectiva de les lleis de Castella. Tanmateix no s'oblidaren de la pecúnia amb una dura Repressió Fiscal. La persecució de la llengua catalana que se consiga el fecto sin.