Espanya el 2021 el juliol surt amb la iniciativa de fer una llei de seguretat nacional. Vaja als actuants amb porres de l’1-O-17 els han apujat el salari un 20% als efectius armats amb porres van fer 1066 ferits un el jove Roger Español li van buidar un ull. Tot el nacionalisme abrupte i guerrer (hi ha nacionalisme lingüístic, cultural i històric). Ara el nacionalisme de Nazispain si recrea; ho celebren, donen medalles i els apugen els sou adjudicant-los una jubilació súper extra. Al-leluia! als policies i guàrdies civils als que van usar porres i fusells contra ciutadanes i ciutadans que votaven aquell dia.
No en tenen prou, l’ultra-catòlic i ultra nacionalista Jorge Fernández Diaz, va implantar la ley mordaza. El govern més progressista de la història, l’esmentada mordassa no l’han anul·lat ni els que sense cap mena de vergonya la tenen vigent i ara volen reforçar-la. L’ esfinx (l’esfinge) del rei actual un Borbó afegit a l’ancestral llista de domini borbònic beneït i aplaudit per totes les divinitats, el Tribunal Suprem, ai las! el format per botxins amb toga, obliga a tots els Ajuntaments a tenir l’esfinx de Felipe V+I, en lloc preeminent. La democràcia ha desaparegut, mana la monarquia amb una estampa volen ser populars, i usen la gàbia, i volen una icona ben fixa per engabiar-nos, al cap i a la fi el PP. és un incondicional junt a Ciudadanos i el Vox, el darrer creat per protegir la finca amb tots els horts, l’estampa no és res més que això: una estampa de missa, per els devots, sense oblidar tanmateix les finances que monopolitzen amb avidesa d’avars, de remenar monedes, acumular-les i amagar-les en paradisos fiscals amics del rei espanyol: l’organitzador de la farsa del 23-F-81 d’en Juan Carlos I. Va ser un joc incívic on el rei va guanyar-se immerescut prestigi, una decepció l’existència de tants badocs internacionals: una realitat d’actuacions per decebre al més voluntarista i optimista dels demòcrates. Aquest fet denota que la badoqueria intel·lectual en les anàlisis polítiques abasta tot el món.
Una llei de seguretat nacional, disposant tanmateix dels exèrcits, de totes les armes, i un pressupost que supera amb escreix, la quantitat disposada per bens socials, cultura, sanitat i tots els àmbits són els sectors populars on veritablement cal disposar d’un adequat pressupost estatal, com és obligat a tot estat democràtic. Emperò vivim en un estat on els càntics patriòtics no faltaran. Doncs si la gent armada, amb material bèl·lic inútil, però dóna i omple de satisfacció al monarca i plegats els del grup reial, i la desfilada de tropes i material en la “Fiesta Nacional” del 12 d’Octubre anomenat festiu, lluint amb un escandalós onanisme, el goig de l’estultícia social sobrevinguda des del poder usant l’agnotologia per enganyar i mentir profundament per defensar llur misèria moral, dels que guarden el jardí de propietat privada.
El TRIBUNAL de CUENTAS, l’han retrobat per deixar els comptes pelats a zero i totes les possibles propietats ara per deixar els activistes catalans que lluiten per la democràcia homologable, en situació civil plana en temes pecuniaris i han gosat embargar pensions, que a més d’incivilitat manifesta, la llei ordinària no permet, una víctima és l’exconseller d’economia Mas Collell. Ells es manegen amb tota l’amplitud extorsionadora que volen per deixar-nos com a paries.
L’ens Espanya, no és ni de lluny el que predica és una entelèquia no hi ha democràcia, ara el Tribunal de Cuentas, és l’organisme que afegeixen a exaltació de llur fòbia d’anticatalanisme amb l’increment de tots els disbarats fet per els botxins amb toga de jutge, que han actuat promulgant unes sentències que no castiguen ni als assassins, decapitar la catalanitat és que volen com deia l’antiga ministra Soraya de Santamaria i ho donava com aconseguit en aquells proppassats anys. Tanmateix ni els masclistes més acèrrims i cruels mal-tractadors fins a pegar pallisses a les dones sovint mortals són penalitzats amb tanta crueltat.
Espanya és la grandiosa entelèquia que funciona dins Europa, encara que actualment adverteix que s’assembla massa a la dictadura de Turquia. Tot plegat ens fa veure que és un entelèquia perversa, no és el que vol representar; hauria de ser com les lleis internacionals indiquen que els Estats han d’ésser protectors del poble que representen. La monarquia espanyola està dipositada dins d’un sac podrit moralment, un reialme i adlàters que actuen contra el poble en tota la seva generalitat, però contra la identitat catalana aquesta n’és una preferència. L’estat és una estructura estatal tanmateix pèrfida.
La necessitat és del requeriment d’una profunda reforma per vèncer aital realitat de màquina depredadora de la riquesa produïda per les mans treballadores productores de béns requerits per el just benestar del poble. Tot és una anàlisi social peremptori, no admet dilació, el camí de la democràcia que és el poder popular, per la veritable unitat dels pobles, que cal superar fins vèncer la falsa i farsa de la “unidad” d’Espanya que la llibertat dels pobles aconseguirà la unitatveritable que només es pot assolir entre pobles lliures.
Van boicotejar el projecte del Corredor Ferroviari Mediterrani, que havia de ser des d’Andalusia a tota Europa, la negació total al treball generós del promotor Joan Amorós va anar a fer orris. Una espanyolitat limitada al poder que fa que siguem els que el cost de l’energia elèctrica sigui el més car d’Europa. Actualment diuen corredor mediterrani a un tren d’Elx a Madrid, referint-me com faig sempre al Madrid de la metròpoli, no a la ciutadania madrilenya, que també és subjecte de maltracta, com ho és tothom que no combrega amb els poders fàctics.
He començat per comentar la xanxa, la facècia dels que volen una nova llei de seguretat nacional, tanmateix tot és una derivació on el reialme on domina està ben situada políticament agermanada amb l’extrema dreta, essent tanmateix la morfologia del seu caràcter és existent d’antuvi, va fer el Vox anagrama de violència odi i xenofòbia, que catapultat pels poders provinents de la Casa Reial, de la falange i la de tot el món econòmic que no oblida ser fort en les finances. Hi ha la realitat del militarisme que mana. Recordem que a l’inici de la pandèmia del coronavirus eixien tostemps impertinents a opinar per televisió feina que corresponia sense dubte als professionals sanitaris. Emperò donen el to lluint llur misèria moral al viure per les armes, i el general més bèstia amb la frase que va dir que sobrem a Espanya vint-i-sis milions, malgrat estar la codificació dels documents que portem a la butxaca que ens ho proclama la falsedat emprovin fins la misèria la nostra genètica catalana, que és una de tantes de desenes de milers que poblem el planeta. Fets espectacularment demostrats amb les bestieses que fem tota la humanitat gairebé sencera de malmetre la terra que trepitgem, amb obsessions possessives en cabals de diners i les territorials ocupades generalment amb les armes. Tot plegat supera fins i tot els que viuen en la praxi dels homes obsessos en acumular diners amb una avarícia suprema com els promotors actuals de fer una llei específica de seguretat nacional. No reformen la realitat civil, l’espremen com si fos una tovallola mullada fins extraure-li tot el líquid del contingut.