Aquest abril de 2025, la Generalitat de Catalunya ha atorgat la Creu de Sant Jordi a Manuel Roure i Arnaldo, un reconeixement que celebra una vida dedicada a la salut visual, marcada tant per la innovació tècnica com per una profunda humanitat. Aquest guardó no només ha distingit més de cinquanta anys de trajectòria professional exemplar, sinó que també ha subratllat el seu paper pioner en l'optometria i el seu arrelat compromís amb la societat catalana i la seva llengua.
Nascut a Mollerussa (Pla d’Urgell), la història de Manel Roure comença amb una curiosa combinació de precisió i cura: després d'iniciar-se en el món de la rellotgeria, va decidir enfocar la seva atenció cap a l'òptica. El 1971, va obrir la seva consulta, Federòptics Roure, a la seva vila natal, un centre que ràpidament esdevindria una referència i que ell va dirigir fins al 2014, moment en què va passar a ser-ne consultor emèrit.
Formació Tècnica i Visió Holística
La seva set de coneixement el va portar més enllà de les fronteres. Va estudiar òptica a la Universitat de Granada, però la seva inquietud el va impulsar a travessar l'Atlàntic per obtenir un màster en Optometria Clínica al Pennsilvanià College of Optometry (EUA), una institució capdavantera en l'optometria del comportament. Aquesta experiència internacional, complementada posteriorment amb un mestratge en Ciències de la Infermeria a la Universitat de Lleida, i un Excel·lent Cum Laude a la Universitat de Montreal, que va forjar la seva perspectiva única: una visió holística de la salut visual, que anava molt més enllà de la simple correcció de diòptries per abraçar la millora de la funció visual global.
El seu treball clínic es va nodrir constantment de la investigació. Va ser un pioner en l'estudi dels predominis visuals i l'entrenament en elGimnàs de la visió, camps crucials per entendre com processem la informació visual i la seva relació amb les dificultats d'aprenentatge. Aquesta recerca va culminar en publicacions de gran rellevància, especialment per ser de les primeres obres d'optometria escrites en català: Predominis visuals (2012) i Optometria holística (2016/2017). Aquests llibres no només van enriquir el corpus científic català, sinó que van consolidar la seva autoritat en la matèria, oferint una síntesi dels seus principis sobre la visió com a procés integral que connecta ulls, cervell i cos.
Compromís Professional i Humà
La influència de Roure i Arnaldo va transcendir la seva consulta. Va participar activament en les principals societats professionals, com el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) i la Sociedad Española d’Optometria (SEO), de la qual va ser vicepresident. La Societat Internacional d’Optometria del Desenvolupament i del Comportament (SIODEC) va reconèixer la seva tasca amb el Premi Honorífic l'any 2015.
Però, més enllà dels mèrits tècnics, el que defineix Manel Roure és la seva profunda humanitat. La seva filosofia professional es basava en l'honestedat i la cerca del benestar integral del pacient. Com ell mateix deia: "Busquem solucions perquè les persones hi vegin d'una forma còmoda i, el més important, entenguin el que veuen". Aquesta aproximació integrava coneixements d'òptica, neurologia, pedagogia i psicologia, prioritzant la "visió" (el procés cognitiu global) per sobre de la simple "vista" (l'agudesa visual).
Des de fa anys col·labora activament amb ACUDAM, una entitat sense ànim de lucre declarada d'utilitat pública. Fundada el 1975 per un grup de mares, pares i famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, aquesta organització encarna un dels seus grans pilars: l'interès per les persones.
Arrels, Interessos i Llegat
Malgrat la seva projecció internacional, Manel Roure mai no va perdre el vincle amb Mollerussa. Coneixedor i divulgador de la història local, posseïa un valuós arxiu personal de fotografies antigues i compartia el seu saber en xerrades sobre el passat de la vila. Els seus interessos eren tan diversos com la seva formació: des de l'astronomia, sent capaç de reconèixer constel·lacions i "encoratjar" estrelles febles, fins a la genealogia, on va realitzar un estudi minuciós i emocionant de la seva pròpia família. A més, el seu compromís cívic es manifestava com a secretari de l'associació Amic del Bisbe Deig.
La seva vida es pot resumir en dos principis fonamentals, aplicats tant a la ciència com a la seva vocació social: rigor en la investigació i sensibilitat en el tracte, especialment envers els més vulnerables. La Creu de Sant Jordi és, doncs, el just reconeixement a una trajectòria excepcional que ha combinat l'excel·lència tècnica amb una qualitat humana extraordinària, deixant un llegat que enriqueix l'optometria, la ciència en català i, sobretot, la vida de totes les persones a qui va ajudar a "veure" millor el món.
Per tot això, els seus amics ho celebren amb orgull: Felicitats per la Creu de Sant Jordi, Manel!
Amic del Bisbe Deig