Mòdul entés com un cànon civilment indesitjable a benefici de les classes dominants en tots els àmbits vitals. Ens cal cercar la manera de normalitzar la moral (la del poble), els bons costums no pas la dels partits polítics que se'n autoqualifiquen amb total impunitat, quan la realitat és correspon a una denominació completament falsa, una falsia que és transforma en total immunitat política plenament demagògica.
Hem de cercar la manera de socialitzar l'ètica en dimensió planetària, per portar el món, a una pau mundial. Establint una llei adequada que expliqui el bé global, tot el planeta, el món de l'empobrida humanitat degut a la immersió dels pobles amb mètodes que són catàstrofes, no les pròpies del planeta ans al contrari provocades per estar immersos en el món dels poderosos, que governen a l'inrevés del que prediquen, mai dels mai hi hanm les rectificacions un cop comprovada l'errada que perjudica a l'ésser humà, amb tota una política que té el comandament social amb el malvat esperit dels militars, d'on cal vertebrar una eixida digna, per a fi de bé establir les plataformes adequades, amb plena eficàcia social. Caldrà establir el mòdul d'etica planetària, per empènyer al compliment dels Drets Humans Universals.
Haurem de fer-ho amb la senzillesa de les grans persones que hi ha arreu que respongui amb total solvència als ambiciosos principis establerts que la Organització Mundial que vetlla per el seu eficaç establiment, així les lleis establertes en total aprobació democràtica. Els instruments per arribar-hi, els hauran de fer d'acord amb les històries de cada territori tant si ens una nació establerta per la força de les armes militars, com si viu davall d'un re`gim d'imposició politica assolida amb maneres pròpies o producte de fets armats o sigui militars. Ha d'haver-hi arreu del mon racó per racó. Serà el planmtegement cívic és el que ha de ser: llibertat individual i de totes les nacions siguin independents o sotmeses per la força de les armes militars, que han de caminar cap a l'alliberament, per implantar en pau cívica la unitat real de tots els pobles superant fins eliminar el que ni diuen "unidad" sent una onerosa sotmissió històrica cronificada i clonificada per la política-militar, amb resultats nefastos per tots els àmbits de la ciutadania, els culturals, els lingüístics els socials els econòmics (el punt de l'statu quo . tema fet prioritari i extremadament onerós per la ciutadania, l'ens Espanya, en aquest apartat fa un pressupost prioritari d'un 9% amb el resultat que aquest tema d'armes desvergonyidament supera la social.
En el tema de la llengua ben al contrari que voldria el catedràtic de lìngüística de l'Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera que es destinés una quantitat suficient per mantenir i fer crèixer la llengua catalana: la quantitat pressupostada és ínfima, com un assalt per derrotar definitivament la llengua catalana que és el desig executat força vegades d'eliminació total per el règim sempre o tostemps establert a manu militari. La conseqüència natural dit com a proposició més o menys immediata que és diu i s'escriu corol-lari, caldria implantar pacíficament i permanent: l'ÈTICA PLANETÀRIA.