Fotos dels presos i exiliats van ser mostrades a l’escenari. L’aplaudiment no s’acabava3 hores d’emoció continguda en un acte que presentaven Joel Joan i Anna Sahun. Calia, de tant en tant, respirar fons per contenir l’emoció: amb les emotives paraules de la majoria com Joan Lluís Bozzo, o l’alcaldesa Montse Venturós.Poesies d’alguns per a mi especials com la de Carme Sansa NO PASSARAN d’Apel-les Mestres acompanyada del Tabal. La de Manuel Forcano SENTO QUE CREMO, que va llegir la Mariona Casanovas.
Bon muntatge intercalant Paraula i Música. Excel.lents Xavir Guitó al piano, Jaume Badrenas amb el Saxo, Ricard Lebourgeois a la percusió amb el tabal que va sonar quan van sortir les fotografies dels presos i exiliats i quan la Carme Sansa va recitar No passaran. La Polifònica de Puigreig sota la Direcció de Josep Mª Conangla i Emmanuel Niubó excelsa, interpretant cançons tradicionals que, amb gran entusiasme els assistents intentàvem fer de Cor. Vam escoltar amatents el Ball de l’Àliga de la Patum, present tota la vesprada.Uns i altres van ressaltar la Necessitat d’Estimar, la Llibertat de Treballar, d’Emancipar-se del Tedi. Van recordar, per si algú ho ha oblidat, que no estem sols, que som molts, que no podem defallir.Que únicament trobarem la riba i tornarem a casa si som capaços de sobreposar-nos als malestrucs.
Les nostres armes: Paraula i amor…Si aquest lema fos actiu, No tindríem PRESOS ni EXILIATS POLÍTICS. Tots som necessaris. El món és de tots per a tots.No oblidem que fa anys existia un Moviment que tenia un Lema que a molts frapava: Fem l’Amor, No la guerra. Doncs Sí AMOR en majúscula és la proposta d’ahir endegada per L’Enric Majó i, estic convençuda, de que anit es va fer una bona sembra. La llavor donarà fruit.GRÀCIES de tot cor. Millor dit, de molts cors… Fotos: Carme Sansa i Pep Farràs