La setmana passada acabàvem parlant de les municipals, tot dient que encara no tocava entrar-hi a fons, però ves per on les coses s'han accelerat aquests darrers dies. Abans, però, permeteu-nos un símil culinari.
ENS AGRADA L'ARRÒS
A l'Assemblea ens agrada l'arròs. De fet agrada a molta gent. Tots volem arròs. Però, ai las!, quan te'n vas als barets (com que xiringuito no és correcte en català, se'n pot dir barets, bars petits) resulta que uns el fan amb pollastre, els altres amb caragols i els tercers amb verdures. Ara canvieu la paraula arròs per república, sobirania o independència. Canvieu baret per partit polític. I canvieu el pollastre, els caragols i les verdures per les sigles dels partits als que els hi agrada l'arròs. És a dir, la independència. No ens embolicarem en associar cada complement a cada partit, perquè encara n'hi hauria algun que s'enfadaria. Al capdavall, però, el que volem la gent és arròs. I a la majoria tant ens fa com vagi acompanyat. Com si acabem fent arròs blanc! Perquè el que ens agrada és l'arròs. Si de cas, quan el tinguem al plat, ja veurem cadascú de posar-nos-hi l'acompanyament que més ens plagui. Això, que dit així sembla fàcil d'entendre, resulta que no ho és tant. I no ho és perquè cada baret té la seva especialitat i un munt de nòmines per pagar a final de mes. I és clar, creuen que si fan un arròs diferent del que la seva clientela habitual té per costum, la gent no anirà més al seu baret particular...
PRIMÀRIES A LES MUNICIPALS
A l'Assemblea ens agraden les arrossades populars. I si hi ha una mica de pollastre, uns quants caragols i unes tires de pebrot, doncs millor que millor. Per això el Secretariat Nacional ha fet la proposta, pendent de ratificar en consulta als membres de ple dret de l'ANC, de realitzar unes primàries republicanes a les principals ciutats de Catalunya. La intenció és conformar una sola llista unitària independentista a tots els municipis més grans de 25.000 habitants. I la manera de conformar aquestes llistes a cada municipi seria a través d'unes primàries on sigui la gent de cada població la que esculli quins han de ser els candidats que formin aquesta llista, i qui ha de ser-ne el cap. Cal entendre que hi pugui haver algun lloc amb unes determinades particularitats que puguin aconsellar no anar units. En general, però, sembla que la millor manera de sumar és unint forces. Penseu en la Barcelona de la funàmbula Colau. O en la Lleida de Ros menystenint el català per acontentar els socis taronges. O la Tarragona de Ballesteros i els seus jocs mediterranis, on va preferir que les grades estiguessin buides a córrer el risc que hi haguessin estelades. Si els partits republicans s'hi presenten per separat, segur que cap d'ells no aconseguirà l'alcaldia en aquestes capitals. Estem segurs que la ratificació per part de les bases de l'ANC a aquesta proposta serà molt àmplia. Del que no estem tant segurs és que aquesta idea sigui compartida pels partits que hi haurien de participar. De fet, només cal recordar que a les darreres eleccions, les del 21-D, també vam fer una consulta interna per promoure una candidatura unitària que va tenir un suport del 86%. I els partits no en van fer cap cas. Cal reconèixer, però, que en aquell moment tot va ser massa precipitat i els terminis eren molt curts per complir amb tots els formalismes que hauria calgut seguir. I a Tàrrega? Ja ho veurem. El primer que caldrà serà parlar-ne entre nosaltres mateixos.
13 DE JULIOL, RAMON COTARELO
Divendres de la setmana entrant, 13 de juliol, tornarem a portar, gairebé tres anys després del primer cop que va venir, Ramon Cotarelo. Aquest cop podrem disposar del Teatre Ateneu, no com aleshores, o sigui que l'aforament no se'ns quedarà tant petit com l'altra vegada, quan ho vam organitzar a la sala de socis del mateix Ateneu. El format de la conferència serà diferent al que tenim per costum i serà com una entrevista en que la directora de Nova Tàrrega, Lourdes Cardona, farà de mestra de cerimònies dirigint la conversa amb en Cotarelo.