marti.jpg

Complot del complejo militar-industrial-financiero-mediático... (2ª parte)

05 de Julio de 2024
Actualizado el 08 de julio
Guardar
Reclaman reforma del Código Penal para evitar abusos en la definición de terrorismo

En la primera parte, habíamos añadido la rama financiera y tecnológica al “complejo global”. Y apuntábamos el rol clave de la rama mediática.

A alguien puede parecerle exagerada la función “censora” de los medios de comunicación en un país llamado libre. Podemos realizar un test de la cobertura de los medios, en este caso sobre hechos directamente conocidos. He tenido la oportunidad de participar en Barcelona en 4 recientes acciones contra las guerras, por la paz y las libertades. En todos los casos se han convocado todos los medios y numerosos periodistas "cercanos" a estas causas. Presento ahora, brevemente, estas 4 acciones y la poca cobertura informativa que han obtenido.

1-15 de febrero. Huelga de hambre por la paz en Palestinawww.vagadefamperpalestina.cat Realizada por tres veteranas activistas en plena devastación de Gaza. El soporte de 200 organizaciones, la visita y posicionamiento de 5 grupos parlamentarios.

Consiguió un centenar de noticias, pero sólo 3 en prensa escrita generalista, una aparición en Matins de Cat Radio, 1' en TN mediodía de TV3 i una entrevista en el 3/24.

27 de febrero. Protestar no es terrorismo https://protestarnoesterrorisme.cat/ con un manifiesto y una foto emblemática en la Plaza del Rey de Barcelona, con numerosas “celebridades” de ámbitos muy diferentes y unas 200 organizaciones de apoyo, en plena campaña a favor de Ruben Wagensberg y los demás procesados por el Tsunami Democrático.

Cubierta por 3 medios de prensa generalista, 3 de prensa digital, RAC1 y CCMA.

15 de mayo. #AccioTanqueuTelAviv, ocupación en Barcelona de la oficina ACCIÓ de la Generalitat el día de la Nakba, para pedir el cierre de la oficina de ACCIÓ en Tel Aviv y las relaciones diplomáticas y comerciales con Israel. Después de una larga y tranquila conversación con responsables de ACCIÓ, con el servicio de mediación de los Mossos, con el Departamento de Empresa y Trabajo... “alguien” de repente, dio la orden de intervención de la BRIMO (12 furgonetas de antidisturbios) justo en el momento de una performance con una veintena de “presos” casi desnudos, de rodillas, con los ojos tapados y las manos atadas...

Se publican algunas pocas noticias en medios digitales y  en alguna radio y televisión.

23 de mayo. No al militarismo y no a la guerra, www.nomilitarism.eu. Una cincuentena de colectivos, entre ellos, algunos que agrupan muchas entidades o con miles de afiliados, presentan un manifiesto ante la Delegación del Ministerio de Defensa de Barcelona, la víspera del inicio de la campaña electoral de las europeas 2024. A continuación, la agrupación AutoDefensa Noviolenta Portal de la Paz, de la campaña www.aturemlesguerres.cat  realiza una performance sobre los efectos de los bombardeos. Mientras tanto cuatro veteranos activistas intentan presentar una nueva instancia a la Ministra de Defensa para obtener respuesta a una Iniciativa por la Paz reclamada cada semana desde hace 18 meses; y, otra parte del grupo se encadena a las rejas de la Delegación. Al final, el único que puede entrar a presentar la petición, declara que no se moverá de dentro de la Delegación mientras no obtenga respuesta; el Delegado de Defensa, llama a los Mossos y hace que le desalojen.

Sólo se han publicado dos noticias en medios digitales... producidas por la Agència Catalana de Notícies, la única que cubrió el acto.

Evaluamos ahora su, en general, poca cobertura, en función de algunas de las características de lo que la profesión considera un hecho noticiable, que son:

Generalidad: la noticia debe ser de interés social y no particular.

Actuar por la paz en Palestina, en el marco de la devastación en Gaza y de las declaraciones de NNUU y de la Corte Penal Internacional, parece no ser un tema de interés particular. Tampoco lo es apoyar a los perseguidos por el Tsunami como terroristas o buscar caminos de paz y seguridad que no sean más militarismo y guerra.

Actualidad: no es noticia lo que no es nuevo. Esto hace que a veces se sacrifiquen temas de fondo o de gran alcance por la novedad de otros eventos.

Ciertamente hay manifestaciones por Palestina, - por lo general muy poco cubiertas - pero la novedad es una huelga de hambre de 15 días de tres activistas que rondan los 70 años o es la ocupación por 30 personas de las oficinas de ACCIÓ de la Generalitat. También es nuevo que, después de tantos meses de silencios y acciones silenciadas, dos centenares de entidades acuerden un manifiesto contra la militarización y la guerra, o que, cansados de esperar respuesta del Gobierno, un pequeño grupo ocupe la Delegación de Defensa, y debe ser desalojado por los Mossos.

Interés humano: la noticia debe conectar con los intereses del público o saber generarlos, por eso la tendencia ideológica y de selección de temas de cada medio condiciona el tipo de noticias que aparecen, con una cierta tendencia a privilegiar las noticias negativas o de sucesos por el alto impacto emocional que suscitan.

Lo más sorprendente, es que la mayoría de medios generalistas de todos colores han ignorado estas acciones, salvo quizás la acción Protestar no es terrorismo, por la relevancia política de los imputados y por la exhibición de celebridades en la foto, muchas de ellas mediáticas o que trabajan en los propios medios.

Cercanía: los sucesos explicados suscitan más interés si son cercanos al receptor.

No es creíble que los medios generalistas, que cada día destacan las atrocidades en Gaza, Cisjordania, Ucrania... consideren que realizar aportaciones para detener estas guerras no sean de interés para los receptores.

Prominencia: la noticia suscita más interés si las personas involucradas son importantes y conocidas por la comunidad receptora.

Ya he comentado que de las 4 acciones la menos ignorada ha sido la que afecta a políticos catalanes y en la que han participado conocidas personalidades. Ahora bien, en el reciente caso del Manifiesto No a la Militarización y no a la Guerra, no puede decirse que no sea un hecho prominente el apoyo a primera fila de Òmnium Cultural, de UGT y de CCOO de Catalunya, de La Fede –coordinadora de ongs catalanas-,  la FAVB –Federación de Asociaciones Vecinales- o el CAB –Consejo de Asociaciones de Barcelona-  y de las principales entidades de paz catalanas... posicionándose a favor de la reducción del gasto militar, a favor del gasto social para toda la población y de las alternativas a la defensa armada.

. . .

Segunda conclusión.Los medios no están haciendo el trabajo que tienen encomendado, tal y como el propio Consejo de la Información de Cataluña (CIC) advirtió hace más de un año como respuesta a la queja presentada en diciembre de 2022 por la falta de información en los medios sobre la campaña aturemlesguerres.cat. En la queja se manifestaba que pocos medios habían cubierto la campaña, apuntando a una posible vulneración del Código Deontológico de la profesión de quienes optaron por no hacerse eco. El CIC acordó que:

Analizada la queja presentada, comprobamos que, a pesar de los esfuerzos de los medios y de que ha habido trabajos muy bien hechos, en la cobertura de la guerra de Ucrania ha habido vulneraciones de todas las recomendaciones mencionadas en la queja recibida ya sea en algún momento u otro (...). Por tanto, desde el Consejo de la Información de Cataluña se hace un llamamiento a los profesionales del periodismo a reflexionar sobre el tratamiento ético que se hace de la guerra de Ucrania. Animamos también a conocer mejor el Código Deontológico de la profesión periodística de Cataluña que contempla:

Dar voz a todos los actores y promover la comprensión entre las partes implicadas; para no deshumanizar ninguna parte del conflicto; para evitar el uso del lenguaje de las partes combatientes y de sus aliados; para mostrar a los grupos que trabajan en la base por la paz, no sólo a los dirigentes; para explorar el conflicto en su complejidad y tratar la violencia y sus efectos tan visibles como invisibles, pero también, para ocuparse de las causas que los han generado; para evitar el sensacionalismo y también impedir la emisión sin control de mensajes online que sean belicistas, xenófobos, racistas y sexistas; para aprovechar las similitudes entre los conflictos y que las experiencias constructivas ayuden a quienes todavía no han encontrado un camino de resolución; y para mencionar siempre las fuentes de la información y en el caso de informaciones hechas bajo censura o imposiciones, hacerlo saber a los receptores.

En las 4 acciones mencionadas se han producido diversas respuestas gubernamentales y policiales, que se analizarán en la 3ª parte del artículo. La política de ignorar las disidencias que hacen la mayoría de medios generalistas parece acordada o en cualquier caso similar, a la que aplica en muchos casos, no en todos, las autoridades gubernativas ante acciones que, en algunos casos incluso podrían ser consideradas sancionables, vía ley Mordaza o vía código penal. 


Complot del complex militar-industrial-financer-mediàtic... (2a part)

Martí Olivella. 26/05/2024

En la primera part, havíem afegit la branca financera i tecnològica en el “complex global”.  I apuntàvem el rol clau de la branca mediàtica. Algú li pot semblar exagerada la funció “censora” dels mitjans de comunicació en un país anomenat lliure.

Podem fer un test de la cobertura dels mitjans, en aquest cas sobre fets directament coneguts. He tingut l’oportunitat de participar a Barcelona en 4 recents accions contra les guerres, per la pau i les llibertats. En tots els casos s’han convocat tots els mitjans i nombrosos periodistes “propers” a aquestes causes. Presento ara, breument, aquestes 4 accions i la poca cobertura informativa que han obtingut.

1-15 de febrer. Vaga de fam per la pau a Palestinawww.vagadefamperpalestina.cat Realitzada per tres veteranes activistes en plena devastació de Gaza. El suport de 200 organitzacions, la visita de 5 grups parlamentaris.

Va aconseguir un centenar de notícies, però només 3 en mitjans en paper generalistes, una aparició als Matins de Cat Radio, 1’ a TN migdia de TV3, una entrevista al 3/24.

27 de febrer. Protestar no és terrorisme https://protestarnoesterrorisme.cat/ amb un manifest i una foto emblemàtica a la Plaça del Rei de Barcelona amb nombroses “celebritats” d’àmbits molt diferents i unes 200 organitzacions de suport, en plena campanya a favor de Ruben Wagensberg i els altres processats pel Tsunami Democràtic.

Coberta per 3 mitjans de premsa generalista, 3 de premsa digital, RAC1 i CCMA.

15 de maig. #AccioTanqueuTelAviv, ocupació a Barcelona de l’oficina ACCIÓ de la Generalitat el dia de la Nakba, per demanar el tancament de l’oficina d’ACCIÓ a Tel Aviv i les relacions diplomàtiques i comercials amb Israel. Després d’una llarga i tranquil·la conversa amb responsables d’ACCIÓ, amb el servei de mediació dels Mossos, amb el Departament d’Empresa i Treball... “algú” de sobte, donà l’ordre d’intervenció de la BRIMO (12 furgonetes) just en el moment d’una performance amb una vintena de “presos” quasi nus, de genolls, amb els ulls tapats i les mans lligades...

Es publiquen algunes poques notícies en mitjans digitals i en ràdios i televisions.

23 de maig. No al militarisme i no a la guerra, www.nomilitarism.eu. Una cinquantena de col·lectius, entre ells, alguns amb moltes entitats o amb milers d’afiliats, presenten un manifest davant la Delegación del Ministerio de Defensa de Barcelona, la vigília de l’inici de la campanya electoral de les europees 2024. A continuació, l’agrupació AutoDefensa Noviolenta Portal de la Pau, de la campanya aturemlesguerres.cat fa una performance sobre els efectes dels bombardejos. Mentre 4 veterans intenten presentar una nova instancia a la Ministra de Defensa per obtenir resposta a una Iniciativa per la Pau reclamada cada setmana des de fa 18 mesos, una altra part s’encadena a les reixes de la Delegación. Al final, qui pot entrar a presentar la petició, declara que no es mourà de dins la Delegació mentre no obtingui resposta; el Delegado de Defensa, crida als Mossos i fa que el desallotgin.

Només s’han publicat dues notícies en mitjans digitals... produïdes per l’Agència Catalana de Notícies, l’única que va cobrir l’acte.

Avaluem-ne ara la seva, en general, poca cobertura, en funció d’algunes de les característiques del que la professió considera un fet noticiable, que són:

Generalitat: la notícia ha de ser d'interès social i no particular.

Actuar per la pau a Palestina, en el marc de la devastació a Gaza i de les declaracions de NNUU i de la Cort Penal Internacional, sembla que no sigui un tema d’interès particular. Tampoc ho és recolzar els perseguits pel Tsunami com a terroristes o buscar camins de pau i seguretat que no siguin més militarisme i guerra.

Actualitat: no és notícia el que no és nou. Això fa que a vegades se sacrifiquin temes de fons o de gran abast per la novetat d'altres esdeveniments.

Certament hi ha manifestacions per Palestina, - en general molt poc cobertes -  però la novetat és una vaga de fam de 15 dies de tres activistes que ronden els 70 anys o és l’ocupació per 30 persones de les oficines d’ACCIÓ de la Generalitat. També és nou que, després de tants mesos de silencis i d’accions silenciades, dos centenars d’entitats acordin un manifest contra la militarització i la guerra, o que, cansats d’esperar resposta del Gobierno, un petit grup ocupi la Delegación de Defensa, i ha de ser desallotjat pels Mossos.

Interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic del mitjà o saber generar-los, per això la tendència ideològica i de selecció de temes de cada mitjà condiciona el tipus de notícies que hi apareixen, amb una certa tendència a privilegiar les notícies negatives o de successos per l'alt impacte emocional que susciten.

El més sorprenent, és que la majoria de mitjans generalistes de tots colors han ignorat aquestes accions, excepte potser l’acció Protestar no és terrorisme, per la rellevància política dels imputats i per l’exhibició de celebritats a la foto, moltes d’elles mediàtiques o que treballen als propis mitjans.

Proximitat: els successos explicats susciten més interès si són propers al receptor.

No és creïble que els mitjans generalistes, que cada dia destaquen les atrocitats a Gaza, Cisjordània, Ucraïna... considerin que fer aportacions per aturar aquestes guerres no siguin d’interès pels receptors.

Prominència: la notícia suscita més interès si les persones involucrades són importants i conegudes per la comunitat receptora.

Ja he comentat que de les 4 accions, la menys ignorada ha estat la que afecta a polítics catalans i en la que han participat conegudes personalitats. Ara bé, en el recent cas del Manifest No a la Militarització i no a la Guerra, no pot dir-se que no sigui un fet prominent el suport a primera fila d’Òmnium Cultural, d’UGT i de CCOO de Catalunya, de La Fede, la FAVB o el CAB i de les principals entitats de pau catalanes... posicionant-se a favor de la reducció de la despesa militar i a favor de la despesa social per a tota la població

. . .

Segona conclusió.Els mitjans no estan fent la feina que tenen encomanada, tal com el mateix Consell de la Informació de Catalunya va advertir fa més d’un any com a resposta a la queixa presentada el desembre de 2022 per la falta d’informació en els mitjans sobre la campanya aturemlesguerres.cat. A la queixa es manifestava que pocs mitjans havien cobert la campanya, apuntant a una possible vulneració del Codi Deontològic de la professió dels que van optar per no fer-se’n ressò. La Fundació CIC va acordar que: 

Analitzada la queixa presentada, comprovem que, a pesar dels esforços dels mitjans i de que hi ha hagut treballs molt ben fets, en la cobertura de la guerra de Ucraïna hi ha hagut vulneracions de totes les recomanacions esmentades en la queixa rebuda ja sigui en algun moment o altre (...). Per tant, des del Consell de la Informació de Catalunya es fa una crida als professionals del Periodisme a reflexionar sobre el tractament ètic que es fa de la guerra de Ucraïna. Animem també a conèixer millor el Codi Deontològic de la professió periodística de Catalunya:

Donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicades; per no deshumanitzar cap part del conflicte; per evitar usar el llenguatge de les part combatents i dels seus aliats;  per mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no només els dirigents; per explorar el conflicte en la seva complexitat i tractar la violència i els seus efectes tan visibles com invisibles, però també ocupar-se de les causes que els han generat; per evitar el sensacionalisme i també impedir l’emissió sense control de missatges en línia que siguin bel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes; per aprofitar les similituds entre els conflictes perquè les experiències constructives ajudin els que encara no han trobat un camí de resolució; i per esmentar sempre les fonts de la informació i en el cas d’informacions fetes sota censura o imposicions, fer-ho saber als receptors.

En les 4 accions esmentades s’han produït diverses respostes governamentals i policials, que analitzarem en la 3a part de l’article. La política d’ignorar les dissidències que fan la majoria de mitjans generalistes sembla acordada o en tot cas similar, a la que aplica en molts casos, no en tots, les autoritats governatives davant d’accions que, en alguns casos podrien ser considerades sancionables, via llei Mordassa o via codi penal.

Lo + leído