Doncs un rotund si: ho tornarem a fer, equiparo la frase al concepte de la unilateralitat fent un seguiment parcial als actes unilaterals històrics que han fet avançar la totalitat del món: així va actuar el sufragisme per esdevenir un moviment feminista arrelat; tanmateix el mil·lenari masclisme està aferrat escandalosament i el feminisme està en camí però no ha assolit fites de primer ordre d’alliberament, també van ser unilateral i encara en són els reconeixements de l’ètnia negra a EE.UU. han fet avenços parcials en etapes no acabades, el moviment obrer va calar de forma unilateral i tothom sap que té molt camí per endavant. Digueu-me un sol Estat que no s’hagi format així triomfant la idea d’una minoria classista monàrquica o no en contínues accions d’annexió d’altres nacions en processos molts durs; n’hi ha hagut de cruels i d’assimilació criminal. L’ens Espanya n’és un gran exemple. Ho tornarem a fer és la frase que ha triomfat creada i pregonada per Jordi Cuixart, com una de les persones innocents que l’Espanya inquisidora manté segrestats demostrant que enyoren i estimen les fogueres per governar igual de centenes d’anys abans de l’edat medieval.
Jordi Cuixart ja va emprar-la al ser un del jutjats per la farsa judicial feta per el Tribunal Suprem, dic amb certesa que el mencionat tribunal Suprem en té el títol i la supremacia de disbarat rere disbarat en perjudicis socials d’alçada estratosfèrica. Ho tornarem a fer per avançar en el progrés humà en tots els àmbits de les societats vives creades siguin lliures o annexionades. El suport és incondicional, així no contravinc a Jordi Cuixart, li’n dono suport circumscrit en primera instància al Principat de Catalunya, ja té una gran força dins de la societat, just per la certesa d’estar políticament Catalunya dins la tenalla espanyola, en una realitat de colònia envers l’Espanya de sang i foc que ho és d’ençà el primer dia de fundació.
Sabem del PSOE d’ara, presidit per Pedro Sánchez amb coalició amb Podemos, diu que Catalunya, serà tractada paritàriament, i no ho farà, hi ha el pes actual en tots els camps, però pesa més el tracte clàssic de facto d’alta efectivitat de dominació, on l’imaginari col·lectiu és empíricament de la tradició que els han divulgat, és una herència, on la monarquia, és d’inici qui promou l’anticatalanisme, en forma d’odi social profund essent una columna de suport naturalitzat de l’espanyolisme. Prové d’antic on un il·lustrat intel·lectual demanava la solució final per els catalans. No és el sentiment únic dels ultres, l’extrema dreta destaca amb l’aparició de Vox, i el seu mostrat pistolerisme, aquests són pilars vinguts de la reialesa el monarca Felip V+I, que està protegit per aquesta gentussa. Ho tornarem a fer és la màxima social per endreçar la nació catalana, o sigui una de les forces per esdevenir el desenvolupament necessari per la societat on dones i homes en serem beneficiaris, com el natural desplegament polític, cultural lingüístic, econòmic i en tots els àmbits.
Provoca fatiga i fàstic la persecució del president de la Generalitat Quim Torra, per la pancarta que demanava clarament l’amnistia per a tots les preses i presos polítics, que la inquisició té criminalment en presons de fa molts mesos, tanmateix masses, però és massa una sol dia engabiats per la realitat d’una Espanya, que no serà mai democràtica. Els independentistes no volem destrossar l’estat espanyol, volem fer saltar pels aires democràticament i no veure’ls mai més a la monarquia, tots els seus membres amb tots els sicaris de diferent pelatge que l’acomboien n’hi ha de paisans i de militars. Mantindrem una ferma oposició a totes les legalitats que siguin il·legítims en una trista realitat de la societat.
La capital de l’Estat és el punt de les classes socials que dominen de segles així és el Madrid metròpoli és l’hiper-centre polític i econòmic, el Madrid democràtic és tota la ciutadania democràtica. Catalunya amb Pedro Sánchez no guanyarà res de res, molts barons PSOE i tots els altres de partits diferents si fa una acció de de mil milions en alguna obra o el que sigui, cal recordar-li que l’històric i perpetu dèficit fiscal sobrepassa els 16 mil milions anuals és una hipoteca, és realment un robatori perjudicial per tothom que visqui a Catalunya sigui català o un més de les centenars d’ètnies ciutadanes amb dues-centes llengües vives: la llengua catalana, viu una realitat feixuga fa més de tres-cents anys amb una persecució històrica i tanmateix histèrica per la bilis que segreguen tots els enemics amb posicions d’eliminar-la, desig espanyol atàvic, no viu aquesta enemistat en estat d’ataràxia ans al contrari és vibrant.
Cap ni un català es mereix tenir i patir una política a favor de la pregonada i dogmàtica “unidad” que és cruel simple propietat privada de les classes poderoses contra tota la gent sigui catalana o no és la tenalla la “mordassa” per a tothom. No hi ha moviment del nacionalisme espanyol, que no traspassi la legalitat i àdhuc els costums: el T.S. Tribunal Suprem o el T.C. Tribunal Constitucional, tots els jutges (botxins reals i reials) vulneren les seves lleis constitucionals, no segueix cap més norma que enlairar la “unidad”, i d’aquí les seves malmeses ments per els dogmes nacionalistes espanyols. Tots els suplicatoris que van fer els innocents però encausats, tots els recursos presentats per els advocats defensors van ficar-los en un calaix, sense valorar-los només per impedir de que els presentessin als Tribunals europeus de Drets Humans d’Europa T.E.D.H i el de justícia, T.J.U.E. aquesta Espanya només pot suportar-la donant-li suport l’extrema dreta sigui militant o a títol individual. Un petit resum de l’informe final dels observadors internacionals, és demolidor per l’Estat espanyol. La plataforma Internacional
Trial Watch, ha presentat a Madrid aquest dijous passat 13 de febrer “Catalan Referendum Case” sobre la sentència del Tri…Suprem contra els líders independentistes, que conclou que el judici va vulnerar de forma “massiva” els drets humans. En concret, es va infringir el dret al principi de legalitat penal, la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica, la reunió pacífica, el dret a un procés amb totes les garanties. L’informe s’ha presentat fruit de la presència al judici de 62 observadors internacional d’arreu. Les conclusions el judici al Suprem va suposar una violació del “drets humans” recollits per tractats i convenis ratificats per l’Estat i que formen part del seu ordenament jurídic.
Es tracta d’una resolució plenament ideològica amb la pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya. El centre Irídia per la defensa dels Drets Humans que implica que la llei ”no es previsible per els condemnats”. Escandalós que 500 pàgines de sentència no s’arriba a descriure que és un “alçament” recorda que els magistrats atribueixen als nou (9) empresonats delictes inventats. És la “criminalització” del dret de protesta. Un delicte de desobediència passa a ser “sedició” per atiar a la ciutadania a participar de les mobilitzacions pacífiques que estan emparades en ell criminalitzant el dret de protesta, reunió i de manifestació pacífica. Parla l’informe de Carme Forcadell condemnada per admetre a tràmit proposicions i resolucions parlamentàries sense fiscalitzar el seu contingut preservant així a la institució parlamentaria d’un govern dels jutges el lliure exercici del càrrec públic dels diputats i diputades. Judici irregular i detencions arbitràries.
Més de les vulneracions dels drets de reunió i expressió, els observadors internacionals conclouen que es van vulnerat drets vinculats a un procés judicial just. Tenir un jutge predeterminat i a la doble instància a un jutge imparcial. Retreuen a Marchena que no acceptar en els interrogatoris proves documentals, desvirtuant la realitat que és la primera exigència d’un judici. És l’informe final dels observadors internacionals. Demolidor per l’Estat espanyol. Em justifica tot que els neologisme Nazispain és una nova paraula justa. La presó és per tots els fiscals i jutges el lloc que els pertoca no són jutges són botxins. El executors i trabucaires assaltadors de camins i des de els despatxos de la democràtica política catalana. Paraules i frases de tres en tres: Trabucaires, trabucaires trabucaires, assaltadors de camins, estafadors de despatx, gàngsters, gàngsters, gàngsters, lladres, lladres. lladres, carteristes, carteristes, carteristes, atracadors, atracadors, atracadors.
La putrefacta Espanya la guerrera, la de les corrupcions de tota mena, morals, socials, econòmiques de la monolítica racista suprema. Ètnica cultural d’esperit inquisitorial Les darreres tres línies he fet un uf! repetició, de conceptes de mala gent que hi ha a totes les societats, no és un elogi del món, ni d’una part determinada, és una nyepa, broma, per fotrem del què Espanya, d’inacceptables glòries que pregonen, és una xanxa de rotund mal gust.
