No voldríem greuges, però la història n’està plena, el farciment de paraules, frases fetes, costums polítics imposant-ne durament la socialització, del decalatge establert per la militarització antiga molt més que secular i tanmateix l’afegit d’accions que fereixin a molts per imposició ideològica de la tenalla totalitària establerta que domina profundament en l’ens nominat Espanya, en perjudici en tots els àmbits abastant l’econòmic de la població espanyola i una preferència malèvola envers la catalana.
A través de l’etnocidi lingüístic envers el català que denuncia el catedràtic Luis Moreno Cabrera (Madrid 1956) amb càtedra a la Universitat Autònoma de Madrid. Ultrapassa la lingüística tanmateix ocupa tots els camps de la societat envaeix el benestar social l’economia, el pensar i els valors morals fins ferir la dignitat. Els greuges mortifiquen greument a persones, pobles, nacions.
Els països de la Corona d’Aragó altrament dits amb correcte etimologia Corona catalanoaragonesa, va usar-se la reclamació a nivell de queixa per abusos fins d’actes d’il-legalitat perpetrats contra el poble a per el govern del moment. Tanmateix abundaren guerres d’ocupació per part dels veïns en territoris limítrofs molt propers i on tot el veïnatge era magnífic en bon comportament social. Fets coneguts volent-los passatgers mai dels mai amb perpetuïtat, a l’inrevés del que va succeir una perpetuïtat i repetició tanmateix instaurada així la moral militar dels exèrcits, l’home armat és qui ha escrit dissortadament la història creant espais i fent-sent amos.
Cal acumular experiències arribant al coneixement el més exacte possible de la manca d’influència popular en les accions del poder al manejar o sigui manipular el poble amb resultats sostinguts en benefici propi de qui mani tostemps amb el fusell a la mà.
Les classes on la intrínseca experiència a fet forts a la majoria de la població esdevenint persones positives plenes de valors socials. La força dels fets empesos per processos socials esdevinguts hàbits en l’exercici de pràctiques de valors d’experiència que hem de denominar-los com derivats de l’empirisme en les actuacions carregades de plenitud cívica.
Ens calen lleis humanament positives que han de fer els poders establerts i no fan. Els cal la coneixença que haurien de tenir sumant-t’hi ensems l’expertesa de les feines de dones i homes desenvolupades en l’ampli tanmateix devaluat espai del mon del treball productiu però queda dins estructures que les usen de manera ignominiosa.
L’ONU ha reconegut els catalans com una minoria nacional perseguida. Amb tot el dret tanmateix com diuen els Drets Humans Universals. Hauria aquesta resolució de l’ONU, fer-se plenament efectiva, restituint tots els greuges actuals i els històrics que fan febles al poble. L’advocat escocès Aamer Anvar, ha dit clarament que Espanya on els governants, junt als alts tribunals, on cal adjuntar-hi l’extensa extrema dreta sustentada per la monarquia i adlàters i els que es diuen socialistes, actuant bàrbarament amb les mateixes tenalles que l’extrema dreta, suavitzades amb colorants.
El PSOE és un llop amb pell de xai, la tenalla d’estat, és un grup que practica el gangsterisme, manté presos polítics que amb la falsedat de dir-los activistes que varen actuar amb enorme gravetat, i fou la simple desobediència d’una votació popular que el govern de l’estat va prohibir i igualment va fer-se, on més de dos milions de catalanes i catalans va concórrer a la votació.
Arreu d’Europa ho qualifiquen com el que és una acció criminal, que amb democràcia seria denunciada i punible, després ofereixen diàleg: és la màfia. L’aparició de Vox: anagrama de violència, odi i xenofòbia que hi són i actuen ben pagats gregaris dels amos, Vox va actuar d’acusació particular en el procés contra els catalans independentistes. El seu sorgir catapultat per el reialme espanyol per guardar-los la vinya disposada secularment per els que venceren a Daoiz a Velarde i molts d’altres, imposant el Consejo de Castilla la política classista esbandint el poble espanyol que volia començar els principis socials que van generar el camí cap a el que coneixem com a democràcia, com diu etimològicament la paraula el poder la cràcia del demos que és el poble.
L’any 1501, el Consell de la Diputació de Catalunya, mes endavant Generalitat va fer la llei que assignava al poble la potestat de poder en igualtat de condicions per el poble en paritat amb el poder del monarca.
Juan de Lanuza i Perellós va continuar com ho era el seu pare de Justícia Mayor de Aragón, el 1591. Van succeir les baralles durant “Las Alternatives de Aragón”, on l’exèrcit castellà va ocupar l’Aragó. El Mayor Juan de Lanuza havia denunciat les espoliacions de bens de la pagesia i de la violació sistemàtica de les dones.
Arribada la tropa castellana a la plaça major de Saragossa, davant del govern van detenir sense esmentar cap raó ni motiu al Mayor Juan de Lanuza, i van fer-ne una execució sumaria esquarterant-lo. Juan de Lanuza el Justicia de Aragon” una mostra esfereïdora dels homes armats sense cap mena de penediment tota i fosca per amagada criminalitat aguda del comandament de l’exèrcit del “Consejo de Castilla”. El “Consejo” fou qui va eliminar la revolta dels “comuneros” del poble de Madrid comandats per Daoiz i Velarde.
Recordem la ciutat de Barcelona on l’actual la festivitat de la Patrona és actualment de la Mercè que fou canviada per la reialesa espanyola per la que existia de l’Eulàlia. Produint-se el canvi per la Mercè obligat per els Borbons, que l’Eulàlia no n’era partidària, a l’haver-los combatut. Amb aquest immoral raonament de guerra, van obligar la substitució de la Patrona de Barcelona el canvi per el volgut per la reialesa de la Mercè i fer que la població oblides l’Eulàlia com a Patrona de la ciutat.
En definitiva són records dels esdeveniments entre persones, entre pobles que s’han consolidat.
