El 28 de desembre de 2022 vaig presentar un escrit de queixa a la Fundació Consell de la Informació de Catalunya en relació a “la falta d’informació en els mitjans sobre la campanya www.aturemlesguerres.cat, excepte la cobertura d’uns pocs mitjans, que podria vulnerar el Codi Deontològic de la professió” al que hi estan adherit 115 mitjans catalans. Campanya que havíem començat el 2 de novembre.
La queixa començava: “Segons l’article primer del Codi Deontològic, El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat, aquesta recerca de la veritat foujust la principal guia de M. Gandhi. I, com ell mateix deia: “Satyagraha és, en sentit literal, l’adhesió a la veritat i significa, per extensió, la força de la veritat (…) i exclou l’ús de la violència doncs l’home és incapaç de conèixer la veritat absoluta i, per tant, no té la competència de castigar”. M. Gandhi, 1921.
Com a membre del primer grup d’objectors de consciència 1975-1977 i participant des del 2 de novembre de la campanya www.aturemlesguerres.cat tinc seriosos dubtes sobre la correcta aplicació d’alguns dels articles del Codi referent a la informació i contextualització de la guerra a Ucraïna, en la majoria de mitjans del nostre país. Com en altres guerres, cal lamentar la visió parcial, quasi oficial, creadora d’una opinió pública favorable a la posició de la “nostra veritat”.
I continuava citant i comentant aquests criteris del Codi Deontològic.
“En concret, segons l’Annex D. Recomanació sobre el tractament de conflictes bèl·lics o armats, no veiem que els mitjans generalistes que es difonen al nostre país compleixin quasi cap de les 5 primeres recomanacions en el tractament de la guerra a Ucraïna:
01. Donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicades. Afavorir el diàleg. [Només hi ha un enemic, i com sempre, és una personalització del mal].
02. No deshumanitzar cap part; cal parlar de les víctimes i també dels victimaris. [Es parla molt més d’unes víctimes civils però no de totes; no es parla dels soldats com a víctimes i, molt menys dels objectors i desertors dels diferents costats].
03. Evitar el llenguatge de les parts combatents i dels seus aliats. Exposar els enganys de qualsevol d’aquestes. [Es repeteix que la primera víctima de la guerra és la veritat, però no s’ofereixen altres llenguatges ni es desvetllen enganys i mentides dels aliats]
04. Mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no només els dirigents. En particular, els esforços de la societat civil, que atén les víctimes físicament, materialment i emocionalment. [Més enllà dels refugiats -bàsicament refugiades amb criatures- s’ometen les accions i organitzacions que des de l’inici han mostrat capacitat de resistència civil noviolenta, com ho acredita l’estudi de l’ICIP i NOVACT].
05. Explorar els conflictes en la seva complexitat i tractar la violència i els seus efectes tan visibles com invisibles, però també ocupar-se de les causes diverses que els han generat. [Falta en general el context internacional, els intents rebutjats de la Casa Comuna Europea, els oblidats Acords de Minsk, el paper amenaçador de l’OTAN… la lluita per mantenir l’hegemonia del EUA i l’afebliment de la UE i de Rússia…] [També falta donar veu a alternatives a la defensa militar que han estat documentades i estudiades a AutoDefensa Noviolenta].”
I la queixa acabava amb aquestes reflexions:
“Acabada la guerra, es faran anàlisis de les informacions esbiaixades… però serà, com sempre, massa tard pels qui hauran perdut la vida degut a les “veritats” acceptades per l’opinió pública, els mitjans i els governs.
Per acabar, sabem que la nostra iniciativa www.aturemlesguerres.cat és minoritària -com ho fou a l’inici la dels primers objectors-. Som més 300 persones, en 10 (ara 20) ciutats catalanes que cada dia, cada setmana, sortim a plantejar una iniciativa per la pau als nostres governs i al Ministerio de Defensa.” (que ha estat menystinguda pel Ministeri de Defensa en considerar-se incompetent].
“Però, precisament perquè aquesta iniciativa ofereix un altre punt de vista, no hauria de seguir marginada per la majoria dels mitjans, encepant el clàssic dilema, de “no en parlem perquè es poca gent o és poca gent perquè no en parlem?”.
La Fundació Consell de la Informació de Catalunya (CIC) el 26 de juny de 2023 ha pres un acord sobre aquesta queixa en què en general considera que no s’està seguint el Codi Deontològic:
“Analitzada la queixa presentada, comprovem que (…) hi ha hagut vulneracions de totes les recomanacions esmentades en la queixa rebuda ja sigui en algun moment o altre. (…) Per tant, des del CIC es fa una crida als professionals del Periodisme a reflexionar sobre el tractament ètic que es fa de la guerra d’Ucraïna. Animem també a conèixer millor el Codi Deontològic de la professió periodística de Catalunya.
En el cas de la Guerra d’Ucraïna es demana un esforç major per complir les recomanacions de l’Annex D: donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicades; per no deshumanitzar cap part del conflicte; per evitar el llenguatge de les part combatents i dels seus aliats; per mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no només els dirigents; per explorar el conflicte en la seva complexitat i tractar la violència i els seus efectes tan visibles com invisibles, però també ocupar-se de les causes que els han generat; per evitar el sensacionalisme i també impedir l’emissió sense control de missatges en línia que siguin bel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes; per aprofitar les similituds entre els conflictes perquè les experiències constructives ajudin els que encara no han trobat un camí de resolució; i per esmentar sempre les fonts de la informació i en el cas d’informacions fetes sota censura o imposicions, fer-ho saber als receptors.
Recordem que la base de la feina periodística és entendre el conflicte i fer que la gent l’entengui i això només ho aconseguirem a força d’escoltar totes les parts i els seus motius. Per això els/ les professionals han de tenir una visió clara i crítica de cada conflicte i no poden servir a una de les parts.
També animem a la professió periodística a mostrar un major compromís amb la pau. Hauria de ser un principi implícit del periodisme doncs forma part del compromís amb la ciutadania. El periodisme només pot ser bel·ligerant amb la veritat.”
El CIC va enviar aquest acord als 115 mitjans adherits al Codi Deontològic a finals de juny. De moment, continua el silenci mediàtic general sobre alternatives a les guerres!!
