El món pot creixer indefinidament?

Bones, tot i la calor, m’he decidit a escriure aquest article. Us avanço que en algun moment pot semblar que estigui descrivint una distòpia, però no és degut a la calor, està plantejat amb total consciència. Permeteu-me doncs, començar amb una introducció fent una mica d’història.

El 1968, el Club de Roma, una associació privada formada per empresaris, científics i polítics va encarregar a un grup d’investigadors del MIT (Massachusetts Institute of Technology), sota la direcció de la Dr. Donella H. Meadows i el professor Dennis L. Meadows, un estudi sobre les tendències i els problemes econòmics que amenaçaven la societat global. Anys després, al març de 1972 es va publicar l’informe amb el títol “Els límits del creixement”.

En la seva presentació el professor Meadows ho va resumir en una frase:

“Si es mantenen les tendències actuals de creixement de la població mundial, industrialització, contaminació ambiental, producció d’aliments i esgotament dels recursos, aquest planeta arribarà als límits del seu creixement en el curs dels propers 100 anys. El resultat més probable serà un sobtat i incontrolable descens tant de la població com de la capacitat industrial.”

Per fer l’estudi es van recopilar dades dels primers 70 anys del segle XX (població, producció industrial, agrícola, contaminació, etc). Es varen establir fórmules que relacionaven les variables, i en base a aquestes equacions un programa informàtic va establir un escenari de futur. Sobre aquest es van anar modificant algunes variables i s’establiren diferents escenaris.

El model preveia que a l’any 2100 s’arribaria a un situació estacionaria amb produccions per càpita molt inferiors a les del començament del segle XX i amb una població humana en decadència.

No cal dir, que aquest informe va trasbalsar el món. Els preus del petroli i les matèries primeres es van disparar provocant la major crisi llarga i profunda al món occidental des de la 2GM. La crisi de l’any 72 coneguda com la crisi del petroli.

El professor Meadows ja amb 84 anys ha cobrat actualitat al celebrar-se els 50 anys de l’informe i ha estat preguntat sobre si estem vivint el començament del què varen dir. Explica que un dels escenaris que van obtenir era un que el van anomenar “Standard” i preveia que el creixement s’aturaria cap a l’any 2020 i en uns 15 anys començaria a declinar. Als gràfics ho podeu veure, les línies discontínues són les previsions de 1972 i les línies contínues la realitat del que ha estat, i podeu veure que pràcticament ho van clavar !!!    

Per no allargar-me us diré que ell creu que el creixement es detindrà per una raó o altra, és a dir sí o sí. Diu que no ho aturarem perquè el món actua com les granotes dintre l’olla d’aigua (recordeu la faula?). També diu que mentre tinguem un sistema en el que tot es basa en el creixement infinit arribarà un moment en el que no podrem sobrepassar certs límits. Per validar tot això fa una reflexió: que la actual manera de veure el món està obsoleta és obvi, només cal veure les noticies….

Bé, feta aquesta introducció, podeu ja imaginar cap on va el meu interès en aquest article i per tal de desenvolupar-ho d’una manera coherent, tractaré per començar dos temes que són essencials pel que ens ocupa, la població i els recursos energètics. Som-hi.

LA POBLACIÓ

En base a dades de la ONU, al 1950 es preveia que la població mundial era de 2.600 milions de persones, al 1987 era de 5.000 milions, al 1999 de 6.000 milions i al 2011 de 7.000 milions i actualment al voltant de 7.700 milions.

Es preveu que al 2030 serà de 8.500 milions, al 2050 de 9.700 milions i pot arribar als 11.000 milions a l’any 2100.

Actualment un 61% de la població viu a Àsia (4.700 m), un 17% a Àfrica (1.300 m), un 10% a Europa (750 m), un 8% a Llatinoamèrica/Carib (650 m), i el 5% restant a Amèrica Nord (370 m) i Oceania (43 m). Xina amb 1.440 milions i l’Índia amb 1.390 milions són els països amb major població. S’espera que al 2027 l’Índia superi a la Xina i aquesta última decreixi en 31.400 milions.

Més de la meitat del creixement mundial des d’avui al 2050 serà al continent africà. Al 2050 l’Àfrica subsahariana doblarà la seva població. Europa disminuirà en aquest mateix període fins a un 10%.

Totes aquestes tendències demogràfiques tindran sens dubte un impacte a l’economia que intento resumir aquí molt esquemàticament:

·         Pic de fertilitat: Tot i l’increment de població, la fertilitat mundial ha passat de 5 fills als 60 a menys de 2,5 actualment i que aquesta és la taxa de reemplaçament.

·         Envelliment: La població està envellint. Hi ha més avis que nets. A partir dels 2050 es duplicarà el nombre de persones de 65 anys o més.

·         La “Nova Àsia”: S’enfrontarà a una disminució de la població en edat de treballar, per tant afectarà al creixement econòmic. L’Índia sumarà 183 milions en edat laboral amb el que tindrà un “dividend demogràfic” en detriment de la Xina.

·         Àfrica: El baby boom que s’espera és brutal. Podrà oferir una reserva de treballadors, tot i que depenent de com es gestioni pot ser una maledicció…. pot generar una gegant borsa de desocupats i de fam !!! Si les grans corporacions inverteixen sobre el terreny poden crear centres de producció que facin la competència a Xina i la Índia.

·         Immigració: A Europa serà la solució a l’escassetat de mà d’obra i una ajuda imprescindible pel problema de les pensions. Sense ella, serà impossible trobar mà d’obra.

·         Urbanització: Actualment la població urbana es el 55% de tota la població. La ONU espera que al 2030 el món compti amb 43 megaciutats, que al 2050 el 66% de la població visqui en ciutats, i representi el 87% en els països desenvolupats. Això requerirà una descomunal despesa en infraestructures i consum de recursos. Les ciutats són responsables del 80% de les emissions. A més requerirà d’una bona governança (seguretat, resiliència, gestió de la desigualtat, etc)

·         Diversitat, equitat i inclusió: Els factors com la raça, religió, gènere, etc poden generar esquerdes culturals, socials, econòmiques difícils de resoldre.

ESCASETAT DE RECURSOS

Actualment es parla molt de l’escassetat d’energies (petroli, gas, carbó, etc) degut a les restriccions imposades per Rússia en resposta a les sancions occidentals a compte de la guerra de Ucraïna, per tant estem parlant d’escassetat per motius polítics, però hi ha una altra escassetat molt més perillosa, això si, més lenta, que és la purament geològica. Per qüestions de espai no m’estendré massa, només deixaré unes notes.

·         Petroli: El 2006 va ser el pic de producció, tot i que llavors EEUU va començar a utilitzar el “fracking” per extreure’l i es va mantenir la producció. Tot i així, com podeu veure al gràfic, a partir de 2019 la producció va començar el seu declivi. És cert que de reserves de petroli n’hi ha i n’hi hauran. El problema és que cada vegada es menys rentable la seva extracció i arribarà un moment que no ho serà i per tant no s’extraurà.

 Gas natural: El gas està en una situació una mica millor que el petroli, tot i que no és molt esperançador el seu futur. Com podeu veure l’extracció de les instal·lacions existents decau a menys de la meitat actual pel 2040, tampoc està tan lluny, i es fia tot a que en el futur es descobreixin i sigui rentable extraure’n de nous jaciments

Urani: Material essencial per produir energia nuclear. Les estimacions de reserves no són gens positives ja que al 2024 (demà mateix…) ja no hi haurà prou urani per abastir les necessitats. S’obrirà un gap (falta) que s’anirà eixamplant contínuament.

Vull deixar constància que aquestes gràfiques tenen tota la solvència perquè estan fetes per la

 Agencia Internacional de la Energia, que depèn de la OCDE, per tant gens subversives…..

Arribats aquí em direu i les renovables ?

Els “relats” oficials ens venen la idea que ja estem fent una “transició verda”, i és cert, però el que no diuen que això no és ni molt menys suficient per a substituir tota l’energia fòssil. També hem de pensar que es necessiten matèries rares (liti, cobalt, cadmi, plata, etc) per produir les energies “netes” i aquestes no són ni molt menys abundants.

Perquè us feu una idea de la proporció, en el gràfic podeu veure el pes de les renovables sobre el total. Amb dades de 2019 les renovables suposaven un 5% del total.

Cal pensar que les renovables serveixen bàsicament per produir electricitat, però l’electricitat és aproximadament el 20% del total de l’energia que consumeix el món, és a dir hi ha energies com el gas que no és substituïble per renovables, per tant es considera que com a molt, pot arribar a substituir com a màxim el 30%-40% de la producció d’energia. Recordeu el 2019 estem en el 5%. Conclusió, anem malament, amb desequilibris regionals i tard……

Total, que pinten bastos.

Fent un parèntesis, parlaré de geopolítica, només un apunt i relacionat amb el que estem parlant de les energies. Al mapa adjunt dintre de l’el·lipsi marcada hi ha la font més important d’energies fòssils del món, el 71% del petroli i el 69% de gas. Aquí hi ha països com Ucraïna, Síria, l’Irak, Afganistan, Rússia, etc. Serà casualitat que aquests països sempre estan a l’ull de l’huracà, immersos amb lluites i guerres? No serà que les potencies intenten assegurar el seu subministrament energètic i evitar que ho controli l’enemic?. Aquí ho deixo.

Per si us interessa el tema, us deixo aquí un parell de links a vídeos de youtube que realment són molt interesants per entendre bé tot això i molt ben explicat per dues persones que a Espanya són molt reconegudes: Antonio Turiel (investigador del CSIC) i Joan Bordera (director de cine, documentals, i periodista activista).

Fins ara hem vist 2 factors (població i energia) que si els ajuntem no costa gaire de veure que alguna cosa s’haurà de fer, quelcom haurà de canviar per poder superar aquesta situació en el futur, i el que sigui que haguem de canviar, que jo no sé que és, només sé que ho haurem de fer, no podem tardar, entre aquesta dècada i la propera. S’haurien de fer els deures, i això toca de ple als nostres fills i nets…… poca broma.

Perquè la festa sigui completa ens falta un convidat. El Capitalisme. Sí, i aquí és on haurem de fer un esforç d’imaginació més gran. Intentaré ser breu, sóc conscient que m’estic allargant…

EL CAPITALISME

El plantejament que aquí faré no es per a res una crítica al capitalisme, en favor del comunisme, res mes lluny, és més, crec que el comunisme ja va demostrar la seva ineficiència i posterior fracàs i el capitalisme és el sistema econòmic que ha permès el període de major creixement que ha registrat la història, ha perllongat la vida humana i l’ha millorat. Quedi clar. No obstant, això no vol dir que el capitalisme sigui ni molts menys perfecte. El capitalisme ha generat grans desigualtats de renda i riquesa, no poca cosa…..

Un economista clàssic com Adam Smith considerat el pare de l’economia moderna, al segle XVIII, va definir que el motor d’aquest sistema és l’afany de lucre, augmentar la riquesa i millorar el nivell de vida, i ho va expressar d’una manera molt senzilla: “No és de la benevolència del nostre carnisser o pastisser del que esperem el nostre menjar, sinó de la recerca del seu propi interès”.

El Capitalisme podem dir que va néixer a partir del Renaixement. Anglaterra i Holanda són els països que primer es van desfer de l’absolutisme del segle XVIII.

Avançant ràpid i resumin molt, entre les dues guerres mundials i amb episodis com la Revolució Russa, el feixisme dels anys 30 i la Gran Depressió (1929-1939), amb el creixement de la democràcia es va estendre allò que es denomina “Estat del Benestar” que implica una intervenció més important de l’Estat en l’economia. El màxim exponent d’aquest corrent va ser John Maynard Keynes.

El liberalisme i el keynesianisme són dues versions que han anat alternant-se dintre del sistema capitalista. A partir dels anys 70, amb M. Tatcher a UK i R. Reagan a EEUU, el liberalisme ha prevalgut fins arribar al neoliberalisme actual, caracteritzat entre altres coses per la “financerització” de l’economia, recordeu per exemple la crisi financera del 2008 provocada per la caiguda de Lehman Brothers. Tot això ha provocat que actualment existeixin dues economies, la real i la financera, on la financera supera més de 3 vegades la real.

Una de les característiques fonamentals del capitalisme és el creixement, però imperativament el creixement ha de ser CONTINUAT. Les economies es mesuren pel CREIXEMENT DEL PIB, no hi ha altra mesura més important que aquesta per valorar l’estat de l’economia dels països, i la seva evolució ho determina tot.

A la vista del que hem parlat de superpoblació, escassetat de recursos energètics i de que el capitalisme “necessita” d’un creixement infinit, la pregunta és, pot el capitalisme sobreviure amb el context esmentat?

Thomas Malthus, un altra clàssic de l’economia moderna, va basar la seva obra sobre els efectes de la població en l’economia i es pot resumir en: “la capacitat de creixement de la població respon a una progressió geomètrica, mentre que el ritme d’augment dels recursos per a la seva supervivència només el pot fer en progressió aritmètica. Segons aquesta hipòtesi, de no intervenir obstacles repressius (guerres, pestes, etc.), el naixement de nous éssers manté la població en el límit permès pels mitjans de subsistència, en la fam i en la pobresa.”

Josep Schumpeter, un altra clàssic de la economia, considerat el Freud de la economia, a cavall dels segles XIX i XX va dir:”

“ Estem enfront d’una crisi generalitzada del capitalisme democràtic mundial i del no democràtic com el de la Xina”

Doncs bé, sembla que als segles XVIII, XIX i XX ja veien el què passaria….

I en part ja està passant, tot i que no en siguem plenament conscients, perquè els mitjans de comunicació, totalment manipulats, no ens ho recorden. Un detall curt:

·         * Sri Lanka ja ha col·lapsat com a país.

·         * Laos, també.

·         * Pakistan amb 220 milions d’habitants està a punt i recordem que té bombes nuclears.

·         * Kazajistán

·         * Iran, la gent no aconsegueix pa, fonament de la seva alimentació.

·         * Senegal

·         * Kenia

·        * Nigèria, país més poblat d’Àfrica no te querosè tot i ser productor de petroli

·         * Perú està en estat d’emergència pels alts preus.

·         * Argentina

·         * I els ja habituals de Iemen, Líban, Síria, Sudan del Sud, etc.

Arribats aquí, us demanaria que feu un esforç i obriu les vostres ments, no poseu barreres, aparteu prejudicis, intenteu deixar en blanc la ment, perquè cal fer-ho per poder acceptar potser coses que ara explicaré. No és fàcil.

Després de tot el vist, ens preguntem, cap on anem? Quina és la sortida a aquesta situació? Quina és la solució?. Doncs jo no tinc resposta, però si tinc, i us ho exposaré ara, el que pensen gent de diferents àmbits de la ciència, investigadors, pensadors, etc. que generen certs corrents de pensament.

Hi ha qui diu que la nostra societat es dirigeix cap un ECOFEIXISME, sí, heu llegit bé. I què és? Doncs un sistema autoritari, global, en el que s’imposa un autoritarisme compatible amb els límits del planeta, fent-ho mitjançant la repressió. Ara diré una cosa que us xocarà, coneixeu l’agenda 2030?

Crec que tots i totes firmem tot allò que aquí apareix. Es un món perfecte i com objectiu és fantàstic, jo ho firmo. El problema està en com s’hi arriba, qui és el propietari i qui ho gestiona. Hi ha diferents maneres, una democràtica i l’altra mitjançant l’autoritarisme. Aquí hi ha el moll de l’os….

Segur que coneixeu el famós World Economic Forum o més conegut com a Foro de Davos, esdeveniment que es celebra anualment al poble de Davos (Suissa) on es reuneix la flor i nata, els VIP’s de tot el món polític, económic, social, etc. El seu director i fundador, Klaus Schwab, és un dels abanderats de la Agenda 2030 i ha escrit llibres entre els que es destaca “The Great Reset” (El Gran Reinici). Una de les seves frases més famoses es:

“No tindreu res, però sereu feliços”

Compte amb els caramels embolicats amb un paper molt bonic……… i ho deixo aquí.

Una alternativa a l’ecofeixisme, és el NEOFEUDALISME, quelcom semblant al que existeix en alguns països de l’Àfrica on parts del territori estan controlats pels que es denominen “Senyors de la Guerra”. Certament sona una mica a Mad Max i és molt apocalíptic…..

I per finalitzar em referiré al corrent, allunyat dels anteriors, que s’anomena TEORIA DEL DECREIXEMENT. Defineixo aquest corrent:

“El decreixement és un terme utilitzat tant per a un moviment polític, econòmic i social com per a un conjunt de teories que critiquen el paradigma del creixement econòmic. Es basa en idees d’una àmplia gamma de línies de pensament com l’ecologia política, l’economia ecològica i la justícia ambiental, assenyalant el mal social i ecològic causat per la cerca del creixement infinit i els imperatius occidentals de «desenvolupament». El decreixement emfatitza la necessitat de reduir el consum i la producció global (metabolisme social) i advoca per una societat socialment justa i ecològicament sostenible en la qual el benestar social i ambiental reemplaci al PIB com a indicador de prosperitat.”

Uffff, quasi res…..

Aquest corrent va neixer als anys 70 prenent com a punt de partida l’informe del MIT sobre els limits del creixement (comentat al principi). Un dels màxims exponents actuals adquireix rellevància als anys 90 a França i es Serge Latouche, i a Espanya, concretament a Catalunya, es crea Entesa pel Decreixement. Un autor molt prolífic que escriu en castellà és el profesor Carlos Taibo i ha publicat bastans llibres al respecte. Si us interessa ampliar el tema només cal demanar al tiet Google informació sobre la “Teoria del Decreixement”. No sabreu per on començar…

Aquesta teoria parteix de la base que actualment vivim com si tinguessim 1,7 planetes Terra a la nostra disposició. El 20% de la població del planeta acapara el 85% dels recursos naturals.

En l’infograma podeu veure les palanques d’actuació per aconseguir els objectius:

En poques paraules,

LA SOSTENIBILITAT ECONOMICA ÈS COMPATIBLE AMB LA PRESERVACIÓ DELS RECURSOS NATURALS SI ES DISMINUEIX EL CONSUM DE BENS I ENERGIA.

Fàcil de dir, i dificil de fer….

Vist tot, les meves reflexions finals son:

• Jo no crec que això sigui la fi del món. El planeta aguantarà, ho ha fet en el passat, però els humans ho aconseguirem? La nostra civilització ho sabrà fer? Col·lapsarà i desapareixerà com ho han fet les 26 civilitzacions anteriors? Si, perquè n’hi ha hagut 26 abans de la nostra (Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma, Fenícia, etc.)…., som la que fa 27.

• El professor Meadows en l’entrevista que se li ha fet recentment, diu que el decreixement arribarà sí o sí, llavors la qüestió és, millor fer un decreixement ordenat i democràtic que un decreixement desordenat sobrevingut. Tot i que quan penso amb les granotes…

• La situació actual, provocada per la guerra d’Ucraïna i abans amb la pandèmia, d’escassetat de energies i trencament dels canals de subministrament posa de relleu la fragilitat del sistema, dels «efectes papallona» que es poden produir. Això ens hauria d’alertar.

• És evident que les nostres vides les marca principalment la immediatesa, el present, el curt termini, i al final el que és urgent passa per davant de l’important, però hauríem de fer un esforç per aixecar la mirada i treballar pel futur.

• He de confessar que l’evolució de tot plegat fa trontollar i em fa dubtar de moltes coses que fins fa poc temps tenia clar. Tenia clar, en termes polítics, el que era la dreta i l’esquerra, en economia el liberalisme i el socialisme, però avui ja dubto de tot perquè veig invertir-se posicions, gent de dretes cridant «libertad» i obrers votant VOX, gent d’esquerres defensant regulacions i controls de la població, en fi el món al revés. Se’m fa difícil posicionar-me.

• La meva intenció en aquest article, com d’altres, és provocar la reflexió i consciència del qué hi ha, cosa que els poders polítics no els agrada que ho fem i per això ens distreuen amb infantilismes i disputes innòcues i estèrils, i no volen que pensem per nosaltres mateixos, que tinguem pensament crític.

• El capitalisme, tal com l’entenem avui, no té futur. O desapareixerà o es transformarà amb un altre capitalisme que encara s’ha d’inventar.

• No sé on anem i com s’haurà de fer, però està clar que en els propers 20 anys les coses canviaran més que en els últims 100 o 200 anys, i els protagonistes seran els nostres fills. Serà tot un CANVI DE PARADIGMA. Obrim les nostres ments i estiguem preparats !!

Fins aviat. Salut!