Abans de entrar en matèria, voldria fer una declaració d’intencions….. Alguns bons amics m’han comentat en més d’una ocasió (i els hi agraeixo la sinceritat en fer-me les seves observacions) que sempre parlo de temes negatius, dramàtics, situacions pessimistes. Si, es cert, però no es perquè jo sigui pessimista, sinó que, tal com deia en José Saramago, es que el món es pèssim… Crec que vivim en una societat en la que tenim tendència a “evitar” pensar, reflexionar, i fins i tot actuar davant els temes negatius o dolorosos. Es una reacció humana de defensa, bàsica. En fugim. Per això, crec que de tant en tant cal “refrescar” la memòria col·lectiva per tal de que condicioni una mica la nostra actitud i la nostra consciencia davant certes situacions.
Bé, una vegada feta la meva declaració, vull dedicar aquest article a un tema, per mi cabdal, com es la desigualtat al món. Es un tema greu, i cada dia més, complexa, espès… som-hi.
En el meu primer article, escrit ja fa quasi 2 anys, ja feia esment a aquest tema. Estàvem al principi de la pandèmia i tot eren pors e incerteses i en aquell moment vaig plantejar que la crisi que provocaria ens podia portar a un canvi de paradigma de tot el sistema capitalista, que donava senyals d’esgotament principalment per la deriva neoliberal iniciada a finals dels anys 70. Han passat 2 anys, i vist lo vist, una vegada que sanitàriament sembla, dic “sembla” perquè les coses canvien d’un dia per l’altra, es vegi una sortida a la crisi sanitària en aquest any 2022, tothom també s’afanya a pronosticar que la recuperació econòmica està al caure….. a diferents ritmes, però es confia que ara si….
Doncs bé, perdoneu que us xafi la il·lusió, una vegada més. Òbviament, a nivell personal, familiar, del nostre entorn més pròxim, en definitiva al nostre 1er món, potser que sigui així, però en termes globals, del món en general, la cosa no pinta bé. I perquè? Doncs perquè amb la crisi viscuda i que encara vivim, la DESIGUALTAT HA EMPITJORAT, sí, més si cap de com ja hi estava de malament.
Malauradament, això no es una opinió subjectiva. Recentment, la organització World Inequality Lab ha publicat un important i molt complert informe titulat World Inequality Report 2022, en el que explica molt bé la evolució i la situació de la desigualtat al món (està disponible a internet, val la pena donar-li una ullada). Habitualment en els meus articles acostumo a incloure moltes dades, gràfics, valors, etc., però en aquesta ocasió no vull estendrem, les dades i son i no cal repetir-les, per tant en posaré poques, prefereixo anar directament a les reflexions.
Com deia al principi, el sistema capitalista, abans de la pandèmia, ja donava senyals d’esgotament, la pandèmia no ha fet més que accelerar el procés, els sistema neoliberal iniciat als anys 70 amb M.Tatcher a UK i R.Reagan a USA i seguit després per els principals països, ha provocat una persistent polarització de les societats, centrifugant als extrems la riquesa i la pobresa i ens ha portat fins aquí. Us ho poso amb dades (i pareu a pensar per uns moments les proporcions):
El 10% de la població més rica concentra el 52% de les rendes i el 76% de la riquesa del planeta, mentre que el 50% més pobre només té els 8% dels ingressos i el 2% del patrimoni.
I si ho analitzem per àrees geogràfiques, veiem que Llatinoamèrica i MENA (Nord-Àfrica i Orient Mitjà) son les que registren més desigualtat.
I tal com deia, la pandèmia ha accelerat aquest procés, us dono dades:
El Covid-19 (amb dades de 2020) ha incrementat la pobresa “extrema” en 100 milions de persones. Actualment es considera que hi han més de 800 milions de persones en aquesta situació (viuen amb menys de 1,90$/dia)
I per una altra banda, i només utilitzo dades de EEUU…. :
La riquesa dels 745 multimilionaris nord-americans ha augmentat el 2021 en 5 BILIONS de dòlars. Per altra banda, els beneficis de les grans multinacionals americanes van obtindré el 3er trimestre 2021 un record de 2,5 BILIONS de dòlars de beneficis després d’impostos.
Segons Bloomberg, la fortuna combinada de les 25 famílies més riques del món, han augmentat en el últim any en 312.000 milions de dòlars la seva fortuna. Per posar-hi noms, la més rica es la família Walton (supermercats Walmart): +23.000 milions en un any. I ja no parlem, per conegut, les fortunes dels nous multimilionaris com Elon Musk (Tesla), Jeff Bezos (Amazon), Bill Gates (Microsoft), Mark Zuckerberg (Facebook), etc
Tal com he explicat abans, tot i que la economia ha crescut, es cert en termes macroeconòmics, no ha estat així d’una manera proporcional entre tots els col·lectius (fer la mitjana es perillós…).
I perquè?
Doncs perquè el neoliberalisme iniciat als anys 70 ha donat, des de la política, eines als poders econòmics per créixer desmesuradament, i obtindré la major part de la riquesa generada, deixant a una gran part de la societat desemparada i en inferioritat de condicions de poder obtindré part d’aquesta. Els exemples més clars:
· Desregulació de lleis anti-trust i d’altres que han afavorit al gran capital.
· Privatització de part del sector públic
· Reducció important del pes dels sindicats (principalment a EEUU i UK)
· Transferència de la pressió fiscal de les rendes altes a les rendes baixes
· Financiarització de la economia.
· Corrupció de la classe política en favor dels grups de poder
Us explico una mica d’alguns d’aquests punts:
La privatització del sector públic, la desregulació, les facilitats financeres i polítiques donades als grups econòmics (multinacionals, bancs, etc), i el deute públic han provocat que en la economia global el sector privat hagi agafat més pes en detriment del sector públic. Us deixo aquest gràfic amb la evolució en els últims 50 anys dels dos sectors. Resultat: Països més rics, però Estats més pobres. (Nota: Observeu que Espanya a partir del 2009 es el que més ha incrementat el pes del sector privat, detall no menor…..)
La pressió fiscal de les rendes altes a partir dels anys 80 ha fet que el ingrés dels estats s’hagi reduït, no quantitativament, però si en origen, passant el pes de la tributació a la classe mitja en detriment de la classe rica. A EEUU, després del crack del 29 es varen implementar les teories keynesianes avalades per el “New Deal” de Roosvelt la denominada “economia del benestar” on es varen aconseguir millores en educació, salut, etc. En aquells moments els tipus impositius a les rendes varen arribar al 94% de tipus marginal. Ara estan als voltants del 35%…..
La economia mundial està INNECESARIAMENT “financiarada”, es a dir, el volums de transaccions financeres es 176 vegades el PIB mundial (segons el Banc Mundial) i per tant totes aquestes operacions financeres que excedeixen el PIB no realitzen cap servei a la activitat productiva, com en principi tindria que ser. Simplement serveixen per crear bombolles i crisis financeres i transferir riquesa als poderosos.
No entraré ara amb molts càlculs, però si us diré que una petita taxa del 0,24% sobre aquestes transaccions podria cobrir les despeses de tots els governs del món -35,6 bilions € en el 2020- (dades del FMI).
De la corrupció política per afavorir els grups de poder, no cal que escrigui res. Crec que tots en som conscients i no cal explicar més….
Després de tot això, intentaré fer una llista de reflexions:
- La globalització, fa 40 anys es va presentar com una oportunitat per retallar desigualtats entre països, i si ho ha aconseguit, Xina, Índia, Brasil, però les desigualtats dintre dels països han seguit eixamplant-se. Avui, amb la pandèmia està fen aigües…
- Durant la pandèmia les ajudes financeres practicades per els països (interessos baixos, oferta il·limitada de diners dels bancs centrals, increment dèficits públics, etc) no han fet més que “alimentar” amb recursos barats al gran capital per “especular” en els mercats financers creant grans bombolles que en algun moment explotaran, i fent més rics als que ja ho eren. A la gent que realment necessitava d’aquesta ajuda, no els hi arribat pràcticament res.
- La desigualtat que tenim ara, al principi del segle XXI, es més exagerada que la que hi havia als principis del segle XX amb el predomini del imperialisme occidental i les colònies. Per fer-nos ho mirar…..
- El físic Stephen Hawking, un any abans de morir en un article de The Guardian el 2016, va dir: “Donant que hi ha més persones amb telèfon que amb accés a aigua potable a l’Africa subsahariana, vol dir que en poc temps, ningú escaparà a la “percepció” de la desigualtat”. Que volia dir?, doncs que aquesta percepció portarà una desestabilització de les societats, per el descontentament social que portarà al increment del populisme. Avui ja en tenim prous exemples arreu del món….
- Un estudi de la ONU de 2015 (imagineu hores d’ara com deu ser) deia que la fam, només la fam, sense comptar conflictes bèl·lics, provocava 25.000 morts al dia. Això es una pandèmia molt pitjor que la del Covid19, però clar no ens afecta al 1er món…..
El resum de tot plegat es que la reducció de la desigualtat, no es una qüestió de limitacions econòmiques, es una elecció política vers el tipus de societat en el que volem viure.
Llavors, en quin món volem viure? Pensem-hi….
I fins aquí. Tornaré. Mentre tant, cuideu-vos molt
