Els BORBONS

La persecució de tots els moviments dels catalans els darrers anys llargs han estat fatigosos, i continuaran amb el nou govern espanyol? Segur! un SI majúscul! Hi ha disposats en la guerra actual agents especialistes ben insuflats d’odi. L’Espanya oficial usa totes les bateries plenes d’armament per atacar tot allò català. Impulsat i comandat oportunament per en Felip V+I. Una pancarta penjada al balcó de la Generalitat, fora! digué la veu poderosa del governant, fer-ho amb dos dies de retard ha implicat un sever càstig per el President Torra, tot s’hi val! L’important és l’assetjament i segrestar dones i homes, només contemplen la victòria total i assolir el pregó de les màximes oficials: ensorrar Catalunya.

Tot davall la barroera propaganda de que Espanya és una democràcia en una insuportable perversió de la paraula. La gran enemiga assenyalada amb l’antic “mientras haya catalanes habrà guerra y enemigos” de Quevedo: la filosofia d’aquest personatge històric predicant la solució final és viva amb força. Tot funciona sota les el discurs del 3 d’octubre de 2017, del Borbó va expressar-ho amb claredat, on digué de manera implícita el “a por ellos” sabem que les agressives mans del monarca, malgrat que traeix les lleis al participar en política contra una gran part del poble. La Constitució en l’article 56, protegeix plenament al rei i ensems marcant-li una imparcialitat que tanmateix no compleix. Escriure sobre els Borbons pot produir pànic, por, temença sabent com les gasten, ho tinc previst tanmateix a més de dures crítiques hi haurà els episodis que s’han guanyat un dels premis que tenen a l’abast.

Una repassada de la crònica feta amb tendresa, és l’estat d’ànim de l’esperit el record de Felip V, amb sorna el glorifico amb sarcasme. Els vessaments de sang executat amb sadisme extrem i les lleis de brutal subjecció del poble que emanaren de la seva ment criminal: va endegar la guerra de Successió, el Felip V que havia jurat les Constitucions catalanes l’any 1702, el mateix individu rei que el 1714 amb una guerra que la sang va córrer abastant tots els espais socials; aquell any Felip V, va entrar ocupant Barcelona, va ser cruel i radicalment sanguinari, un cop ocupada la ciutat el planteig polític i social que no va promulgar fou on podem fer-ne broma en ple oxímoron amb la tristesa, de l’esclavització del poble on els ganivets de cuina els va encadenar a les taules, on la campana Honorata la va fer fondre el Borbó de llavors sota l’acusació de que cridava a sometent al poble quan s’acostaven les destraleres i furioses tropes d’ell, el Borbó que van sofrir els catalans.

Dedicat a la monarquia i tots els poders espanyols, hauria de rematar-ho de manera que s’incorporés a l’imaginari col·lectiu català que la lluita cap a la independència, és un pas històric molt positiu: de recuperació de nacions autèntiques i lliures per federar-se com digué Companys i malgrat tot el van assassinar, prendre el pols a l’Espanya que mana governant mimèticament amb el voraç imperialisme hispà de totes les generacions. El règim del 1714, l’han continuat tots els absolutismes hereditaris qual hipoteca de perfil perpetu. Les hipoteques establertes a Catalunya ressalten amb fervor genètic l’anticatalanisme que hem hagut de suportar dolorosament.

En els 50 anys que ha celebrat Felip V+I, gaudint del fervor reial amb l’embalum de tot el diner de la dreta empresarial espanyola i tanmateix catalana, s’han afegit amb entusiasme a l’aniversari, és un dels premis. Té el personatge molta cura amb els fructífers negocis sense oblidar l’amistat amb el xeic saudita els dos tenen un tracte preferencial, i Felip V+I, obté fabulosos beneficis. No ho oblidem que tenen ambdós il·lustres beneficis econòmics amb les armes que Aràbia Saudita necessita per bombardejar el Iemen, el soci i rei espanyol li ven les armes, és un especialista en aquest comerç i de fabricació del fructífer i brillant mercadeig. El gran negoci de les armes, l’ús que en fan els saudites és el llançar bombes al Iemen, entre les víctimes lleven la vida amb crueltat extrema a centenars de criatures.

L’Estat ha decidit engegar la maquinària de venjança executada amb l’eficàcia dels sàdics sicaris de tota mena els esmentats multimilionaris patrocinen les diverses batalles de la guerra contra Catalunya, coneguda la història no és res més que la continuació d’esdeveniments, ara són moviments esparsos però ferms episodis de la guerra que podem circumscriure el 2015, amb l’amistat dels policies especialistes antiterroristes de la caserna de La Verneda amb els gihadistes, la participació del jutge Pedraz arxivant la causa penal que van presentar els mossos, un jutge dels que els dic botxins, la toga i la posició professional i política social és tasca de tots aquests sicaris de la causa espanyola, són munió tot el Tribunal Suprem i els fiscals corresponents.

Repeteixo la causa espanyola de mires estretes de ceguesa absoluta, on els conceptes com el de la unitat, és plenament ful la que esbomben és el cercle extens però cercle al cap i a la fi de la monarquia i el fidel comboi inqüestionable amb poques classes socials que les manté com dogmes de fe, és la seva “unidad”. En majúscula cal cridar que l’afany de llibertat de la independència, és alliberar-se de la monarquia i els que acabo d’esmentar i d’un nacionalisme espanyol que ara ja menciona a Don Pelayo, veient una reconquesta on totes les nacions i regions espanyoles puguin dirimir aquesta gentussa la causa general econòmica i política amb una estretor de llibertats limitades sinó aplaudeixen fervorosament els cants franquistes de “volveran banderas victoriosas”.

Són la ultradreta els escolans de Felip V+I, la grafia que uso del monarca és just perquè implícita i explícitament el permanent esperit del seu predecessor Felip V, bàrbar tanmateix com encertat apel·latiu, li pertoca: el 1717 després d’espoliar i tancar set (7) universitats catalanes de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Tortosa i Solsona, va inaugurar en llengua castellana la universitat de Cervera. La independència catalana assolirà la llibertat de totes les nacions i regions que avui contempla Espanya. L’adversari català ara s’ha pervertit el mot i ens considera enemics i criden delinqüents quan la visió de l’Espanya d’ara, la delinqüència és l’ànima total de la nació-estat dita Espanya l’actual la d’abans del 1978, de la fallida transició que va voler netejar l’estat. Deixant l’esperit de Franco i la del primer Borbó el del 1714 incòlume amb poder polític i social de costums i pràctiques clarament “Marca España”. Aquest escenari català aquesta plataforma serà nova amb l’ànima de la Catalunya destruïda de segles per fer-la nova amb el propi esperit de fer una societat nova, amb valors i moral nous i renovats per a tothom, participant totes les dones i homes.